Concert tribut a Bob Marley

Record dels 30 anys de la mort de Bob Marley

El proper 11 de maig es compliran 30 anys de la mort de Bob Marley. És per això que es preveu que la celebració d’enguany del Bob Marley Day sigui més sonada que de costum.

És per això que se li farà un homenatge el divendres dia 13 de maig a L’Auditori de Barcelona (21.30h), on un grup encapçalat per Natxo Tarrés i Roger Farré (Gossos) i amb membres de Macaco, entre d’altres, reinterpretaran temes de l’astre jamaicà.

El preu de l’entrada és de 15 euros.

‘En un mundo mejor’

Dirigida per Susanne Bier, és un drama que reflexiona sobre conceptes morals

En un mundo mejor és una pel·lícula dirigida per Susanne Bier i partint del guió d’Anders Thomas Jensen. Els intèrprets són Mikael Persbrandt, Trine Dyrholm, Ulrich Thomsen, Markus Rygaard, William Johnk Nielsen, Bodil Jorgensen i Elsebeth Steentoft.

És la història d’Anton, un metge que divideix el seu temps entre una petita ciutat idíl·lica a Dinamarca i la seva feina en un camp de refugiats a Àfrica. En aquests móns tan diferents, ell i la seva família s'enfronten a conflictes que els empenyen a escollir entre la venjança i el perdó. Anton i la seva esposa Marianne tenen dos fills, estan separats i consideren la possibilitat de divorciar-se. El fill gran, Elias, de deu anys, pateix el constant bullying d'uns companys fins que un altre noi el defensa, Christian, que acaba de traslladar-se a Dinamarca des de Londres amb el seu pare, Claus. La mare de Christian ha mort recentment de càncer i Christian no ha superat la pèrdua.

En un mundo mejor és un potent drama redemptor que planteja i qüestiona conceptes morals com la venjança o els gèrmens de la violència. La cinta de Susanne Bier analitza els conflictes armats mitjançant la pedagògica història de dos nens de classe benestant alienats per un context social que no els resulta favorable, tot intercalant seqüències de la devastadora realitat que viuen els habitants d’un petit poble Africà. La pel·lícula funciona a mitges. La notable i impressionant primera part xoca amb la grandiloqüència d’una segona meitat una mica més discutible.

‘Haití. 34 segons després’

Fotografies d'Emilio Morenatti i Marta Ramoneda, documentals d'Oriol Gispert

L’exposició Haití, 34 segons després mostra la situació precària del país centre-americà Haití després del terratrèmol que va patir el 12 de gener del 2010. Les fotografies d'Emilio Morenatti i Marta Ramoneda i els documentals d'Oriol Gispert es poden veure al Caixa Fòrum fins el 12 de juny. El preu de l’entrada és gratuït.

34 segons és el que va durar el terratrèmol de 7 graus a l’escala de Richter que va sacsejar Haití el gener del 2010. El que els haitians, i especialment els habitants de Port-au-Prince, Jacmel, Léogäne i Gressier, van haver d’afrontar just després és el que documenten les fotografies de Marta Ramoneda i Emilio Morenatti (guanyador del premi Fotopres 09) i els documentals d’Oriol Gispert, exposats al primer pis de la Fundació. Si, abans del sisme, Haití era un dels països més pobres d’Amèrica Llatina, els campaments de refugiats i les epidèmies de còlera han marcat el seu dia a dia des de llavors. La resposta humanitària i els projectes de reconstrucció portats a terme són també protagonistes d’una exposició que pretén fer memòria d’una situació encara extremadament precària.

Bones vacances de Setmana Santa a tots i a totes!!!

‘Coses que dèiem avui’

Julio Manrique ‘s’inspira’ amb els Beatles

L’obra de teatre Coses que dèiem avui està dirigida per Julio Manrique  i s’estrenarà el 10 de maig al teatre La Villarroel de Barcelona (dt.a dj. 21h dv. 21.30h ds. 18.30 i 21h dg. 18.30h.). El peu de l’entrada va d’entre els 22 i 26 euros.

Coses que dèiem avui és el títol d'una cançó dels Beatles i també d'aquest espectacle, que recull tres peces breus, inèdites, de LaBute: Helter Skelter, Romance i The Furies. Tres peces breus. Tres situacions íntimes, tenses, delicades o decididament violentes sotmeses a una incòmoda exposició pública.

L’una obra és de l’autor Neil LaBute i està interpretada per Mireia Aixalà, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Norbert Martínez, Xavier Ricart, Andrew Tarbet i Ernest Villegas.

David Tattersall i els seus tornen a Espanya

‘Beer in the breakers’ és el nou disc

Els britànics presenten demà Beer in the breakers a l’Apolo de Barcelona (22.30h). El preu de l’entrada és de 20 euros.

Beer in the breakers és  una nova dosi de pop de guitarres desballestades amb regust de Jonathan Richman i Violent Femmes que és d’esperar que torni a encantar els devots del desaparegut indie britànic. A aquestes alçades no és cap sorpresa, ja que el grup, apadrinat als seus inicis per Darren Hayman (Hefner) i André Herman Düne/Stanley Brinks, ha tingut una acollida en cadascuna de les seves visites.

‘El último verano’

El director Jacques Rivette estrena el repte de Kate en el circ

La pel·lícula El último verano està guionada pel mateix director, Jacques Rivette, a més de Pascal Bonitzer, Christine Laurent, Sergio Castellito i Shirel Amitay.

Es tracta de la història de Kate. Tot comenta a l'inici de la gira de l’estiu, quan el propietari i fundador d'una petita companyia de circ mor inesperadament. Per tal de poder salvar la temporada, la companyia decideix demanar ajuda a Kate, la filla gran del fundador, per suplir la seva absència. Tot i que va deixar el circ fa quinze anys, per sorpresa de tots, Kate accepta el repte de tornar i s'uneix a ells. Per casualitat, es creua amb Vittorio, un italià que, intrigat per Kate i fascinat per l'estil de vida del circ, decideix seguir-los.

Poc a poc, comença a ser part de la companyia i fins i tot arriba a unir-se a l'espectacle. Però, per sobre de tot, Vittorio tracta de descobrir el secret de Kate: per què va deixar el circ i per què va accedir a tornar a la companyia?

Història de tres germanes

Carlota Subirós és la dirigeix l’obra teatral d’autor Anton Txèkhov

Les tres germanes és l’obra escrita per Anton Txèkhov que ara s’interpreta, sota la direcció de Carlota Subirós, al teatre Lliure Montjuïc. L’estrena es va fer el pasta 9 de març i durarà fins el 3 d’abril (dc. a dv. 20.30h ds. 18 i 22h dg. 18h). El preu de l’entrada va del 16 als 25 euros.

Aquesta nova versió de Les tres germanes, destaca “la vigència, la veritat i la urgència” del que planteja aquest clàssic de clàssics. En una societat com l’actual, on molts dels valors imperants estan en crisi, no resulta gaire difícil empatitzar amb els anhels de canvi de les protagonistes txèkhovianes. Ambientada en la Rússia de principis del segle XX, en una societat que s’ensorra, Olga (Roser Camí), Maixa (Mia Esteve) i Irina (Alba Pujol) comparteixen el desig d’una vida millor. Són plenes d’impuls i somien en un futur més excitant que, en el seu cas, es concreta en l’esperança de poder tornar a Moscou. Una il·lusió que de mica en mica es va marcint entre les parets d’una casa i una ciutat de províncies plena d’enveges, duels i frustracions.



Exposició de la bellesa de la dona

Garry Winogrand mostra la sèrie ‘Women are beautiful’

Un total de 85 fotografies de Garry Winogrand realitzades entre 1960 i 1975 i que constitueixen un gruix important de la sèrie Women are beautiful, s’exposen ara a la Fundació Foto Colectania fins a principis d’estiu (dg tancat). El cost de l’entrada és de 3 euros.

Juntament amb Lee Friedlander, Garry Winogrand va ser un dels exponents de la street photography, un corrent nord-americà que apostava per la captació directa de la realitat, immediata i sense idees preconcebudes ni retocs posteriors. Càmera en mà pels carrers de Nova York, Winogrand va elaborar un exhaustiu retrat de la societat nord-americana durant les dècades dels 60 i 70 i, especialment, de la transformació social femenina. Lluny dels retrats d’estudi o els posats tradicionals, Winogrand va voler reflectir l’esplendor de la dona emancipada, que expressava sense complexos la seva sexualitat, a partir d’escenes quotidianes de la vida urbana.  

‘Chico & Rita’

Una apassionada història d’amor dirigida pel Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando

Chico & Rita és una pel·lícula treballada sota la direcció de tres directors: Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando. La història amorosa entre el pianista Chico i la cantant Rita ha estat guionada per Fernando Trueba i Ignacio Martínez de Pisón.

A la Cuba de finals dels anys quaranta, Chico i Rita inicien una història d’amor. Chico és un jove pianista enamorat del jazz i Rita somia en ser una gran cantant. Des de la nit que el destí els junta en un ball en un club de La Habana, la vida els va unint i separant, com als personatges d'un bolero.

Una novel·la gràfica filmada, amb guió de bolero, banda sonora de jazz llatí i aroma vintage. Bastida al voltant d’una història d’amor turmentós i essencial entre un pianista i una cantant, travessada de cap a cap per una banda sonora que és un dels protagonistes de la pel·lícula, Chico y Rita retrata L’Havana de les grans orquestres dels anys cinquanta i el New York coetani dels mítics tuguris de jazz. Una pel·lícula cuidada i esteta que explica amb ritme i pols una història exagerada però efectiva.