‘Tokio Blues’

Dirigida per Tran Ahn Hung és l’adaptació de la novel·la homònima d’Haruki Murakami

La pel·lícula Tokio Blues esà dirigida per Tran Ahn Hung i el guió també és d’ell. Està interpretada per Kenichi Matsuyama, Rinko Kikuchi, Kiko Mizuhara, Reika Kirishima, Kengo Kora, Eriko Hatsune i Tetsuji Tamayama.

Tokio Blues és la història de Toru Watanabe, un home que escolta casualment el Norwegian Wood de The Beatles i la malenconia i la nostàlgia el fan retrocedir al seu passat com a estudiant al Tòquio de finals dels 60. Toru recorda a la inestable i misteriosa Naoko, la xicota del seu millor amic de l'adolescència, i el suïcidi d'aquest, succés que el va distanciar de Naoko durant un any fins que es retroben a la universitat. Allà inicien llavors una relació íntima que, tot i així, es ressent per la fràgil salut mental de Naoko, a la qual internen en un centre. Al poc temps, Toru s'enamora de Midori, una jove activa i resolta. Indecís, sumit en dubtes i temors, experimenta llavors l'enlluernament i el desengany allà on tot sembla cobrar sentit: el sexe, l'amor i la mort.

Estètica, sensual i, fins i tot, evocadora, l’adaptació de la novel·la homònima d’Haruki Murakami –que també és coautor del guió- resta profunditat als contorns dels seus personatges. Els conflictes interiors i les dificultats per relacionar-se am el món persisteixen, l’ombra allargada de la mort i la temptació del suïcidi hi és present, els sexe i la necessitat de trobar la calidesa en el cos d’un altre no hi falta. I amb tot, aquesta pel·lícula de ritme pausat i factura impecable es deixa veure però no arriba a commoure.

Premis Delta de disseny industrial

Premis Delta: 50 anys amb el disseny 1960-2010

Amb motiu de la celebració del cinquantè aniversari dels premis Delta de disseny industrial, s’exposen tots els dissenys guardonats al llarg de la seva història al Palau Roberts de Barcelona fins el dia 26 de juny. El preu de l’entrada és gratuït.

Icones com la moto Impala de Leopoldo Milà (1962), el cendrer Copenhagen d’André Ricard (1966) o la catifa Cuks de Nani Marquina (2003) han rebut aquest reconeixement a la funcionalitat, però sobretot a la coherència amb el context en el qual han estat creats.

‘Un home amb ulleres de pasta’

Últims dies de l’obra de teatre de l’autor Jordi Casanovas

L’obra de teatre Un home amb ulleres de pasta s’interpreta a la Sala Flyhard de Barcelona fins el dia 9 de maig (dv. i ds. 22.30h dg. i dl. 21h). El cost de l’entrada és oscil·la entre els 5 i els 10 euros. Els actors són  Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers, i Sergio Matamala.

Jordi Casanovas explica la història de l'Aina. És una noia de trenta anys i somia ser escriptora, però no s'atreveix. Acaba de ser abandonada per la seva parella. La Laia i l'Òscar la volen animar perquè aprofiti l'oportunitat i faci realitat somnis que havia aparcat: Escriure. Portaran a sopar a casa l'Aina al Marcos. El poeta capaç d'enamorar amb uns versos. En Marcos, però, no es satisfà amb un sopar ple de converses banals, exigeix aliment espiritual.

Un home amb ulleres de pasta és una obra divertida, de ritme trepidant i ben interpretada. Jordi Casanovas aconsegueix atrapar l’espectador des del primer moment. Es tracta d’una comèdia que barreja la intriga amb el terror per parlar-nos de com les persones ambicioses i sense talent assoleixen l’èxit, mentre que d’altres més valuoses resten en l’anonimat.