‘Tokio Blues’

Dirigida per Tran Ahn Hung és l’adaptació de la novel·la homònima d’Haruki Murakami

La pel·lícula Tokio Blues esà dirigida per Tran Ahn Hung i el guió també és d’ell. Està interpretada per Kenichi Matsuyama, Rinko Kikuchi, Kiko Mizuhara, Reika Kirishima, Kengo Kora, Eriko Hatsune i Tetsuji Tamayama.

Tokio Blues és la història de Toru Watanabe, un home que escolta casualment el Norwegian Wood de The Beatles i la malenconia i la nostàlgia el fan retrocedir al seu passat com a estudiant al Tòquio de finals dels 60. Toru recorda a la inestable i misteriosa Naoko, la xicota del seu millor amic de l'adolescència, i el suïcidi d'aquest, succés que el va distanciar de Naoko durant un any fins que es retroben a la universitat. Allà inicien llavors una relació íntima que, tot i així, es ressent per la fràgil salut mental de Naoko, a la qual internen en un centre. Al poc temps, Toru s'enamora de Midori, una jove activa i resolta. Indecís, sumit en dubtes i temors, experimenta llavors l'enlluernament i el desengany allà on tot sembla cobrar sentit: el sexe, l'amor i la mort.

Estètica, sensual i, fins i tot, evocadora, l’adaptació de la novel·la homònima d’Haruki Murakami –que també és coautor del guió- resta profunditat als contorns dels seus personatges. Els conflictes interiors i les dificultats per relacionar-se am el món persisteixen, l’ombra allargada de la mort i la temptació del suïcidi hi és present, els sexe i la necessitat de trobar la calidesa en el cos d’un altre no hi falta. I amb tot, aquesta pel·lícula de ritme pausat i factura impecable es deixa veure però no arriba a commoure.

Premis Delta de disseny industrial

Premis Delta: 50 anys amb el disseny 1960-2010

Amb motiu de la celebració del cinquantè aniversari dels premis Delta de disseny industrial, s’exposen tots els dissenys guardonats al llarg de la seva història al Palau Roberts de Barcelona fins el dia 26 de juny. El preu de l’entrada és gratuït.

Icones com la moto Impala de Leopoldo Milà (1962), el cendrer Copenhagen d’André Ricard (1966) o la catifa Cuks de Nani Marquina (2003) han rebut aquest reconeixement a la funcionalitat, però sobretot a la coherència amb el context en el qual han estat creats.

‘Un home amb ulleres de pasta’

Últims dies de l’obra de teatre de l’autor Jordi Casanovas

L’obra de teatre Un home amb ulleres de pasta s’interpreta a la Sala Flyhard de Barcelona fins el dia 9 de maig (dv. i ds. 22.30h dg. i dl. 21h). El cost de l’entrada és oscil·la entre els 5 i els 10 euros. Els actors són  Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers, i Sergio Matamala.

Jordi Casanovas explica la història de l'Aina. És una noia de trenta anys i somia ser escriptora, però no s'atreveix. Acaba de ser abandonada per la seva parella. La Laia i l'Òscar la volen animar perquè aprofiti l'oportunitat i faci realitat somnis que havia aparcat: Escriure. Portaran a sopar a casa l'Aina al Marcos. El poeta capaç d'enamorar amb uns versos. En Marcos, però, no es satisfà amb un sopar ple de converses banals, exigeix aliment espiritual.

Un home amb ulleres de pasta és una obra divertida, de ritme trepidant i ben interpretada. Jordi Casanovas aconsegueix atrapar l’espectador des del primer moment. Es tracta d’una comèdia que barreja la intriga amb el terror per parlar-nos de com les persones ambicioses i sense talent assoleixen l’èxit, mentre que d’altres més valuoses resten en l’anonimat.

Concert tribut a Bob Marley

Record dels 30 anys de la mort de Bob Marley

El proper 11 de maig es compliran 30 anys de la mort de Bob Marley. És per això que es preveu que la celebració d’enguany del Bob Marley Day sigui més sonada que de costum.

És per això que se li farà un homenatge el divendres dia 13 de maig a L’Auditori de Barcelona (21.30h), on un grup encapçalat per Natxo Tarrés i Roger Farré (Gossos) i amb membres de Macaco, entre d’altres, reinterpretaran temes de l’astre jamaicà.

El preu de l’entrada és de 15 euros.

‘En un mundo mejor’

Dirigida per Susanne Bier, és un drama que reflexiona sobre conceptes morals

En un mundo mejor és una pel·lícula dirigida per Susanne Bier i partint del guió d’Anders Thomas Jensen. Els intèrprets són Mikael Persbrandt, Trine Dyrholm, Ulrich Thomsen, Markus Rygaard, William Johnk Nielsen, Bodil Jorgensen i Elsebeth Steentoft.

És la història d’Anton, un metge que divideix el seu temps entre una petita ciutat idíl·lica a Dinamarca i la seva feina en un camp de refugiats a Àfrica. En aquests móns tan diferents, ell i la seva família s'enfronten a conflictes que els empenyen a escollir entre la venjança i el perdó. Anton i la seva esposa Marianne tenen dos fills, estan separats i consideren la possibilitat de divorciar-se. El fill gran, Elias, de deu anys, pateix el constant bullying d'uns companys fins que un altre noi el defensa, Christian, que acaba de traslladar-se a Dinamarca des de Londres amb el seu pare, Claus. La mare de Christian ha mort recentment de càncer i Christian no ha superat la pèrdua.

En un mundo mejor és un potent drama redemptor que planteja i qüestiona conceptes morals com la venjança o els gèrmens de la violència. La cinta de Susanne Bier analitza els conflictes armats mitjançant la pedagògica història de dos nens de classe benestant alienats per un context social que no els resulta favorable, tot intercalant seqüències de la devastadora realitat que viuen els habitants d’un petit poble Africà. La pel·lícula funciona a mitges. La notable i impressionant primera part xoca amb la grandiloqüència d’una segona meitat una mica més discutible.

‘Haití. 34 segons després’

Fotografies d'Emilio Morenatti i Marta Ramoneda, documentals d'Oriol Gispert

L’exposició Haití, 34 segons després mostra la situació precària del país centre-americà Haití després del terratrèmol que va patir el 12 de gener del 2010. Les fotografies d'Emilio Morenatti i Marta Ramoneda i els documentals d'Oriol Gispert es poden veure al Caixa Fòrum fins el 12 de juny. El preu de l’entrada és gratuït.

34 segons és el que va durar el terratrèmol de 7 graus a l’escala de Richter que va sacsejar Haití el gener del 2010. El que els haitians, i especialment els habitants de Port-au-Prince, Jacmel, Léogäne i Gressier, van haver d’afrontar just després és el que documenten les fotografies de Marta Ramoneda i Emilio Morenatti (guanyador del premi Fotopres 09) i els documentals d’Oriol Gispert, exposats al primer pis de la Fundació. Si, abans del sisme, Haití era un dels països més pobres d’Amèrica Llatina, els campaments de refugiats i les epidèmies de còlera han marcat el seu dia a dia des de llavors. La resposta humanitària i els projectes de reconstrucció portats a terme són també protagonistes d’una exposició que pretén fer memòria d’una situació encara extremadament precària.

Bones vacances de Setmana Santa a tots i a totes!!!