‘Tokio Blues’

Dirigida per Tran Ahn Hung és l’adaptació de la novel·la homònima d’Haruki Murakami

La pel·lícula Tokio Blues esà dirigida per Tran Ahn Hung i el guió també és d’ell. Està interpretada per Kenichi Matsuyama, Rinko Kikuchi, Kiko Mizuhara, Reika Kirishima, Kengo Kora, Eriko Hatsune i Tetsuji Tamayama.

Tokio Blues és la història de Toru Watanabe, un home que escolta casualment el Norwegian Wood de The Beatles i la malenconia i la nostàlgia el fan retrocedir al seu passat com a estudiant al Tòquio de finals dels 60. Toru recorda a la inestable i misteriosa Naoko, la xicota del seu millor amic de l'adolescència, i el suïcidi d'aquest, succés que el va distanciar de Naoko durant un any fins que es retroben a la universitat. Allà inicien llavors una relació íntima que, tot i així, es ressent per la fràgil salut mental de Naoko, a la qual internen en un centre. Al poc temps, Toru s'enamora de Midori, una jove activa i resolta. Indecís, sumit en dubtes i temors, experimenta llavors l'enlluernament i el desengany allà on tot sembla cobrar sentit: el sexe, l'amor i la mort.

Estètica, sensual i, fins i tot, evocadora, l’adaptació de la novel·la homònima d’Haruki Murakami –que també és coautor del guió- resta profunditat als contorns dels seus personatges. Els conflictes interiors i les dificultats per relacionar-se am el món persisteixen, l’ombra allargada de la mort i la temptació del suïcidi hi és present, els sexe i la necessitat de trobar la calidesa en el cos d’un altre no hi falta. I amb tot, aquesta pel·lícula de ritme pausat i factura impecable es deixa veure però no arriba a commoure.

Premis Delta de disseny industrial

Premis Delta: 50 anys amb el disseny 1960-2010

Amb motiu de la celebració del cinquantè aniversari dels premis Delta de disseny industrial, s’exposen tots els dissenys guardonats al llarg de la seva història al Palau Roberts de Barcelona fins el dia 26 de juny. El preu de l’entrada és gratuït.

Icones com la moto Impala de Leopoldo Milà (1962), el cendrer Copenhagen d’André Ricard (1966) o la catifa Cuks de Nani Marquina (2003) han rebut aquest reconeixement a la funcionalitat, però sobretot a la coherència amb el context en el qual han estat creats.

‘Un home amb ulleres de pasta’

Últims dies de l’obra de teatre de l’autor Jordi Casanovas

L’obra de teatre Un home amb ulleres de pasta s’interpreta a la Sala Flyhard de Barcelona fins el dia 9 de maig (dv. i ds. 22.30h dg. i dl. 21h). El cost de l’entrada és oscil·la entre els 5 i els 10 euros. Els actors són  Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers, i Sergio Matamala.

Jordi Casanovas explica la història de l'Aina. És una noia de trenta anys i somia ser escriptora, però no s'atreveix. Acaba de ser abandonada per la seva parella. La Laia i l'Òscar la volen animar perquè aprofiti l'oportunitat i faci realitat somnis que havia aparcat: Escriure. Portaran a sopar a casa l'Aina al Marcos. El poeta capaç d'enamorar amb uns versos. En Marcos, però, no es satisfà amb un sopar ple de converses banals, exigeix aliment espiritual.

Un home amb ulleres de pasta és una obra divertida, de ritme trepidant i ben interpretada. Jordi Casanovas aconsegueix atrapar l’espectador des del primer moment. Es tracta d’una comèdia que barreja la intriga amb el terror per parlar-nos de com les persones ambicioses i sense talent assoleixen l’èxit, mentre que d’altres més valuoses resten en l’anonimat.

Concert tribut a Bob Marley

Record dels 30 anys de la mort de Bob Marley

El proper 11 de maig es compliran 30 anys de la mort de Bob Marley. És per això que es preveu que la celebració d’enguany del Bob Marley Day sigui més sonada que de costum.

És per això que se li farà un homenatge el divendres dia 13 de maig a L’Auditori de Barcelona (21.30h), on un grup encapçalat per Natxo Tarrés i Roger Farré (Gossos) i amb membres de Macaco, entre d’altres, reinterpretaran temes de l’astre jamaicà.

El preu de l’entrada és de 15 euros.

‘En un mundo mejor’

Dirigida per Susanne Bier, és un drama que reflexiona sobre conceptes morals

En un mundo mejor és una pel·lícula dirigida per Susanne Bier i partint del guió d’Anders Thomas Jensen. Els intèrprets són Mikael Persbrandt, Trine Dyrholm, Ulrich Thomsen, Markus Rygaard, William Johnk Nielsen, Bodil Jorgensen i Elsebeth Steentoft.

És la història d’Anton, un metge que divideix el seu temps entre una petita ciutat idíl·lica a Dinamarca i la seva feina en un camp de refugiats a Àfrica. En aquests móns tan diferents, ell i la seva família s'enfronten a conflictes que els empenyen a escollir entre la venjança i el perdó. Anton i la seva esposa Marianne tenen dos fills, estan separats i consideren la possibilitat de divorciar-se. El fill gran, Elias, de deu anys, pateix el constant bullying d'uns companys fins que un altre noi el defensa, Christian, que acaba de traslladar-se a Dinamarca des de Londres amb el seu pare, Claus. La mare de Christian ha mort recentment de càncer i Christian no ha superat la pèrdua.

En un mundo mejor és un potent drama redemptor que planteja i qüestiona conceptes morals com la venjança o els gèrmens de la violència. La cinta de Susanne Bier analitza els conflictes armats mitjançant la pedagògica història de dos nens de classe benestant alienats per un context social que no els resulta favorable, tot intercalant seqüències de la devastadora realitat que viuen els habitants d’un petit poble Africà. La pel·lícula funciona a mitges. La notable i impressionant primera part xoca amb la grandiloqüència d’una segona meitat una mica més discutible.

‘Haití. 34 segons després’

Fotografies d'Emilio Morenatti i Marta Ramoneda, documentals d'Oriol Gispert

L’exposició Haití, 34 segons després mostra la situació precària del país centre-americà Haití després del terratrèmol que va patir el 12 de gener del 2010. Les fotografies d'Emilio Morenatti i Marta Ramoneda i els documentals d'Oriol Gispert es poden veure al Caixa Fòrum fins el 12 de juny. El preu de l’entrada és gratuït.

34 segons és el que va durar el terratrèmol de 7 graus a l’escala de Richter que va sacsejar Haití el gener del 2010. El que els haitians, i especialment els habitants de Port-au-Prince, Jacmel, Léogäne i Gressier, van haver d’afrontar just després és el que documenten les fotografies de Marta Ramoneda i Emilio Morenatti (guanyador del premi Fotopres 09) i els documentals d’Oriol Gispert, exposats al primer pis de la Fundació. Si, abans del sisme, Haití era un dels països més pobres d’Amèrica Llatina, els campaments de refugiats i les epidèmies de còlera han marcat el seu dia a dia des de llavors. La resposta humanitària i els projectes de reconstrucció portats a terme són també protagonistes d’una exposició que pretén fer memòria d’una situació encara extremadament precària.

Bones vacances de Setmana Santa a tots i a totes!!!

‘Coses que dèiem avui’

Julio Manrique ‘s’inspira’ amb els Beatles

L’obra de teatre Coses que dèiem avui està dirigida per Julio Manrique  i s’estrenarà el 10 de maig al teatre La Villarroel de Barcelona (dt.a dj. 21h dv. 21.30h ds. 18.30 i 21h dg. 18.30h.). El peu de l’entrada va d’entre els 22 i 26 euros.

Coses que dèiem avui és el títol d'una cançó dels Beatles i també d'aquest espectacle, que recull tres peces breus, inèdites, de LaBute: Helter Skelter, Romance i The Furies. Tres peces breus. Tres situacions íntimes, tenses, delicades o decididament violentes sotmeses a una incòmoda exposició pública.

L’una obra és de l’autor Neil LaBute i està interpretada per Mireia Aixalà, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Norbert Martínez, Xavier Ricart, Andrew Tarbet i Ernest Villegas.

David Tattersall i els seus tornen a Espanya

‘Beer in the breakers’ és el nou disc

Els britànics presenten demà Beer in the breakers a l’Apolo de Barcelona (22.30h). El preu de l’entrada és de 20 euros.

Beer in the breakers és  una nova dosi de pop de guitarres desballestades amb regust de Jonathan Richman i Violent Femmes que és d’esperar que torni a encantar els devots del desaparegut indie britànic. A aquestes alçades no és cap sorpresa, ja que el grup, apadrinat als seus inicis per Darren Hayman (Hefner) i André Herman Düne/Stanley Brinks, ha tingut una acollida en cadascuna de les seves visites.

‘El último verano’

El director Jacques Rivette estrena el repte de Kate en el circ

La pel·lícula El último verano està guionada pel mateix director, Jacques Rivette, a més de Pascal Bonitzer, Christine Laurent, Sergio Castellito i Shirel Amitay.

Es tracta de la història de Kate. Tot comenta a l'inici de la gira de l’estiu, quan el propietari i fundador d'una petita companyia de circ mor inesperadament. Per tal de poder salvar la temporada, la companyia decideix demanar ajuda a Kate, la filla gran del fundador, per suplir la seva absència. Tot i que va deixar el circ fa quinze anys, per sorpresa de tots, Kate accepta el repte de tornar i s'uneix a ells. Per casualitat, es creua amb Vittorio, un italià que, intrigat per Kate i fascinat per l'estil de vida del circ, decideix seguir-los.

Poc a poc, comença a ser part de la companyia i fins i tot arriba a unir-se a l'espectacle. Però, per sobre de tot, Vittorio tracta de descobrir el secret de Kate: per què va deixar el circ i per què va accedir a tornar a la companyia?

Història de tres germanes

Carlota Subirós és la dirigeix l’obra teatral d’autor Anton Txèkhov

Les tres germanes és l’obra escrita per Anton Txèkhov que ara s’interpreta, sota la direcció de Carlota Subirós, al teatre Lliure Montjuïc. L’estrena es va fer el pasta 9 de març i durarà fins el 3 d’abril (dc. a dv. 20.30h ds. 18 i 22h dg. 18h). El preu de l’entrada va del 16 als 25 euros.

Aquesta nova versió de Les tres germanes, destaca “la vigència, la veritat i la urgència” del que planteja aquest clàssic de clàssics. En una societat com l’actual, on molts dels valors imperants estan en crisi, no resulta gaire difícil empatitzar amb els anhels de canvi de les protagonistes txèkhovianes. Ambientada en la Rússia de principis del segle XX, en una societat que s’ensorra, Olga (Roser Camí), Maixa (Mia Esteve) i Irina (Alba Pujol) comparteixen el desig d’una vida millor. Són plenes d’impuls i somien en un futur més excitant que, en el seu cas, es concreta en l’esperança de poder tornar a Moscou. Una il·lusió que de mica en mica es va marcint entre les parets d’una casa i una ciutat de províncies plena d’enveges, duels i frustracions.



Exposició de la bellesa de la dona

Garry Winogrand mostra la sèrie ‘Women are beautiful’

Un total de 85 fotografies de Garry Winogrand realitzades entre 1960 i 1975 i que constitueixen un gruix important de la sèrie Women are beautiful, s’exposen ara a la Fundació Foto Colectania fins a principis d’estiu (dg tancat). El cost de l’entrada és de 3 euros.

Juntament amb Lee Friedlander, Garry Winogrand va ser un dels exponents de la street photography, un corrent nord-americà que apostava per la captació directa de la realitat, immediata i sense idees preconcebudes ni retocs posteriors. Càmera en mà pels carrers de Nova York, Winogrand va elaborar un exhaustiu retrat de la societat nord-americana durant les dècades dels 60 i 70 i, especialment, de la transformació social femenina. Lluny dels retrats d’estudi o els posats tradicionals, Winogrand va voler reflectir l’esplendor de la dona emancipada, que expressava sense complexos la seva sexualitat, a partir d’escenes quotidianes de la vida urbana.  

‘Chico & Rita’

Una apassionada història d’amor dirigida pel Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando

Chico & Rita és una pel·lícula treballada sota la direcció de tres directors: Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando. La història amorosa entre el pianista Chico i la cantant Rita ha estat guionada per Fernando Trueba i Ignacio Martínez de Pisón.

A la Cuba de finals dels anys quaranta, Chico i Rita inicien una història d’amor. Chico és un jove pianista enamorat del jazz i Rita somia en ser una gran cantant. Des de la nit que el destí els junta en un ball en un club de La Habana, la vida els va unint i separant, com als personatges d'un bolero.

Una novel·la gràfica filmada, amb guió de bolero, banda sonora de jazz llatí i aroma vintage. Bastida al voltant d’una història d’amor turmentós i essencial entre un pianista i una cantant, travessada de cap a cap per una banda sonora que és un dels protagonistes de la pel·lícula, Chico y Rita retrata L’Havana de les grans orquestres dels anys cinquanta i el New York coetani dels mítics tuguris de jazz. Una pel·lícula cuidada i esteta que explica amb ritme i pols una història exagerada però efectiva.

Manel en concert

S’amplia la gira en vista de l’èxit

El grup català pop-rock, Manel, actua aquest mes d’abril al Teatre Romea. El grup ja ha fet públiques les dates de presentació a Barcelona: tot just a tocar de Sant Jordi, els dies 18, 19, 21 i 22 d’abril (21.30h). En vista de la rapidesa de la venta de les entrades, el grup ha afegit un cinquè concert per aquells fans que s’havien quedar sense l’oportunitat d’assistir al pròxim espectacle.

El grup de Manel oferiran en els seus concerts quatre recitals per mostrar al públic les noves cançons. Aquestes novetats es troben al seu nou disc: 10 milles per veure una bona armadura, que avui surt a la venda. sortirà a la venda.

Deixa’t seduir per ‘(FAB)BOTS’

Benvinguts al futur del disseny

(FAB)BOTS és el projecte que acull el Disseny Hub Barcelona (DHUB) -Montcada.

Excepte els dilluns, es mostra al públic un projecte adreçat a promoure la comprensió i el bon ús del món del disseny. El preu de l’entrada és de 5 euros.

(FAB)BOTS és un conjunt d’activitats que conviden a aproximar-nos a les noves tecnologies de fabricació tridimensional. Es donen a conèixer objectes creats a partir d’impressores 3D i projectes de recerca, que evidencien que som a tocar d’una autèntica revolució en camps tan diferents com la medicina, la construcció o la gastronomia.

El model de fabricació en sèrie tradicional pot tenir els dies comptats. La visita a l’exposició Full Print3d –eix vertebrador del projecte que es complementa amb tallers, conferències i altres activitats– demostra que no som tan lluny d’un futur on sigui possible anar a una sabateria on, mentre prenen un cafè, ens imprimeixin unes sabates totalment a mida i personalitzades; imprimir-se a casa les tasses de l’esmorzar o, fins i tot, es pugui crear òrgans vitals a partir d’una bio-impressora 3D. El mateix Dr. Eldon Tyrell de Blade Runner al·lucinaria amb els experiments del Dr. Forgacs.

Això va de monòlegs

Jordi Oriol interpreta ‘La caiguda d’Amlet’

Sota la batuta de Xavier Albertí, La Caiguda d’Amlet és un poètic i ingeniós text que interpreta el seu mateix autor, Jordi Oriol. L’obra es representa al teatre Círcol Maldà de dimecres a dissabte a les 22h i els diumenges a les 19h. El preu de l’entrada és de 12 euros.

La Caiguda d’Amlet és una lliure versió de Hamlet, una personal reescriptura de l’obra de Shakespeare. El director ha dirigit aquesta revisió de l'infern interior del príncep Hamlet amb una precisió de metrònom, un treball que demana a l'intèrpret una implicació de virtuosisme quasi musical. Una petita joia de quaranta minuts que ningú no s'hauria d'estar de degustar. 

Cita amb el 'Blues & Ritmes'

Badalona porta de nou el festival ‘Blues & Ritmes’

Ja queda menys per poder disfrutar de nou amb el Blues & Ritmes, el festival que cada any porta a Badalona destacats noms de la música d’arrel. En concret, serà al Teatre Principal BDN el proper dissabte 26 de març quan el mag de les baquetes i creador de l’afro beat Tony Allen doni el tret de sortida a l’edició 2011 (21.30h). El preu de l’entrada serà de 22 euros.

De cara a l’abril, el cicle es completarà amb Jim Lauderdale, el Music Maker Blues Revue de Nova Orleans i Kim Lenz & The Jaguars.

Carey Mulligan a ‘Nunca me abandones’

El director Mark Romanek aposta per 'Nunca me abandones'

Nunca me abandones és la pel·lícula del director Mark Romanek interpretada per Carey Mulligan, Andrew Garfield, Keira Knightley, Charlotte Rampling i Sally Hawkins.

El guió, dirigit per Alex Garland, explica la història de Kathy, Tommy i Ruth. Aquests passen la seva infància a Hailsham, un internat anglès aparentment idílic on descobreixen un tenebrós i inquietant secret sobre el seu futur. Quan deixen enrere el refugi que els brinda l'escola i s'apropen al devastador destí que els espera en la seva edat adulta, també han de fer front als profunds sentiments d'amor, gelosia i traició que amenacen en separar-los.

Reputat director de videoclips, Mark Romanek torna al cinema amb un tendre relat de ciència-ficció que mira al passat. La pel·lícula analitza l’ètica i la moral humana des d’un punt de vista existencialista, mitjançant la història de tres personatges amb una única missió vital. És aquesta una producció emocionant que parteix d’una premissa força interessant, però que acaba diluïda entre personatges poc perfilats, un petit excés de sensibleria i falta d’atreviment narratiu.

Els amants de Los Tarantos

Concert pels amants del flamenc

El Teatre musical ‘Los Tarantos’ segueix oferint una programació ben extensa d’espectacles flamencs. Flamenco y otras aves és el concert que s’ofereix demà (20.30h). El cost de l’entrada és de 8 euros.

El grup Mas i Mas es dedica a la promoció de la música flamenca en directe. Amb músics tant importants com Niña Pastori, Duquende o Diego El Cigala, la sala ha anat adquirint renom i a l’actualitat, dóna sortida diàriament a grups joves, a propostes innovadores pensades per agradar a tothom, tant per aquells que els hi agrada el flamenc més clàssic com per el públic no expert.  

Frashbacks perduts

G. Sánchez exposa fotografies d'un temps bèl·lic borrós

El fotoperiodista Gervasio Sánchez va iniciar l'exposició de fotografies 'Desapareguts' de temps de guerres el dia 1 de febrer al MUSAC, la Casa Encendida i el CCCB. La mostra serà oberta al públic fins l'1 de maig (dill tancat) i el preu de l'entrada és de 4,50 euros.

La desaparició forçosa de persones durant conflictes bèl·lics o processos de repressió, és un dels temps que tot i que de manera intermitent, més hores ha ocupat a la trajectòria del fotògraf i periodista Gervasio Sánchez. Aquesta preocupació per recuperar la memòria dels desapareguts, ara és materialitza en un voluminós projecte expositiu.

'No age' per l'art rock

Randy Randall i Dean Spunt conformen un duet decisiu del rock del nostre temps 

El duet americà No age actua aquest dijous 31 de març (21h) a la sala Bikini. El preu de l'entrada és de 16 euros. 

Conformat per Randy Randall i Dean Spunt, No Age és un grup de música de Los Ángeles que actualment està fent una gira arreu d'Europa. La passada tardor, el grup va treure la seva tercera discografia: Everything in between. La seva música combina el powerock, el punk i el rock. Les seves actuacions són habituals als escenaris locals dels esdeveniments que programa el Festival de Primavera Sound.

Triangle amorós al TNC

‘Un mes al camp’ és la història de la Natàlia

L’obra de teatre Un mes al camp de l’autor Ivan S. Turguénev s’escenifica al Teatre Nacional de Catalunya fins el dia 10 d’abril (dc. i dv. 20h dj. 17h ds. 17 i 21.30h dg. 18h). El preu de l’entrada és d’entre 14 i 23 euros.

El drama és protagonitzat per la Natàlia, una dona que viu dividida entre la fidelitat al seu marit, Arkadi, i l'atracció que sent per l'amic del seu marit, Rakitin. Només un altre home la podrà treure d'aquesta falsa dicotomia. I sense voler, farà mal a la seva fillastra, Vera.

Dirigida per Josep Maria Mestres, Un mes al camp està interpretada principalment per Sílvia Bel, Oriol Agell, Miriam Alemany i Xavier Boada.

La perfecció del cigne negre

Natalie Portman és la protagonista de ‘Cisne negro’, de Darren Aronofsky

Amb l’Oscar a la millor actriu protagonista per la seva interpretació, Natalie Portman és la primera ballarina de Cisne Negro, una pel·lícula de Darren Aronofsky.

‘Cisne Negro’ narra la història de Nina (Natalie Portman), una ballarina d'una companyia de ballet de la ciutat de Nova York la vida de la qual, com la de tots els de la seva professió, està completament absorbida per la dansa. Nina viu amb la seva mare, Erica (Barbara Hershey), una ballarina ja retirada que dóna un entusiàstic suport a l'ambició professional de la seva filla.

Quan el director artístic Thomas Leroy (Vincent Cassel) decideix substituir a la prima ballerina Beth Macintyre (Winona Ryder) a la nova producció de la temporada, ‘El llac dels Cignes’, Nina és la seva primera elecció. Però Nina té competència: una nova ballarina, Lily (Mila Kunis), que també ha impressionat gratament a Leroy. ‘El llac dels Cignes’ requereix una ballarina que pugui interpretar tant al Cigne Blanc, amb la seva innocència i elegància, com al Cigne Negre, que representa l'astúcia i la sensualitat. Nina s'adeqüa perfectament al paper del Cigne Blanc, però Lily és l'absoluta personificació del Cigne Negre. Mentre la rivalitat entre les dues joves ballarines es va transformant en quelcom més que una encrespada relació, Nina comença a connectar amb el seu costat més fosc, amb una temeritat que amenaça destruir-la.

Flashbacks perduts

G. Sánchez exposa fotografies d’un temps bèl·lic borrós

El fotoperdiodista Gervasio Sánchez va iniciar l’exposició de fotografies  ‘Desapareguts’, de passats bèl·lics el dia 1 de febrer al MUSAC, la Casa Encendida i el CCCB. La mostra serà oberta al públic fins l’1 de maig (dl tancat) i el preu de l’entrada és de 4,50 euros.

La desaparició forçosa de persones durant conflictes bèl·lics o processos de repressió és un dels temes que, tot i que de manera intermitent, més hores ha ocupat a la trajectòria del fotògraf i periodista Gervasio Sánchez. Aquesta preocupació per recuperar la memòria dels desapareguts ara es materialitza en un voluminós projecte expositiu.

La reina del soul en escena

Bettye LaVette presenta ‘Interpretations: The British Rock Songbook’

Ladies and gentlemen, Miss Bettye LaVette... Aquesta és la reconeguda presentació amb què, acte seguit, la dama del soul sortirà en escena el dijous 24 de març al Teatre de l’Auditori (21h). El cost de l’entrada és de 30 €.

Lavette emociona quan agafa una balada i l’arrossega per la tarima o quan fa enlairar una tonada amb la complicitat atenta de la seva banda. Esperit genuí, aquesta dona va gravar en el seu moment  amb una institució del sud nord-americà com els Drive-By Truckers i ara presenta l’atrevit Interpretations: The British Rock Songbook.

La televisió en art

L’exposició al MAGBA vol reflexionar sobre l’art i la televisió

L’Arts Santa Mònica ha fet una exposició sobre l’ús de la televisió com a mitjà divulgatiu al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MAGBA). La mostra es va exposar per primer cop el 5 de novembre de l’any passat i durarà fins el dia 25 d’abril (6 euros l’entrada).

L’exposició ensenya el treball que diversos artistes han fet a partir de la transformació i manipulació a voluntat pròpia dels llenguatges propis del món televisiu.

Amb la col·laboració de Dora García, Johan Grimonprez i Félix Pérez-Hita, la comissària de la mostra Chus Martínez ha seleccionat 145 programes elaborats per creadors i professionals de la televisió des dels anys 60 fins a l’actualitat.

A més, per una altra banda també s’ha fet un muntatge que recrea el concepte del decorat característic dels platós televisius.

Finalment, el cineasta Albert Serra, també a fet la seva aportació presentant una mini sèrie inèdita rodada a les sales del mateix museu, que explora la perspectiva de la relació, sempre confusa i conflictiva, entre art i televisió.

Re- construint el passat

Petits crims conjugals és l’obra de teatre interpretada per Laura Conejero i Ramon Madaula

Escrita per l’escriptor francès Eric-Emmanuel Schmitt, ‘Petits crims conjugals’ és l’obra que ofereix el Teatre Poliorama fins el 24 d’abril (dc. a dv. 21.15h ds. 18.30 i 21.15h dg. 18.30h). L’entrada té un cost d’entre 19 i 25 euros.

Xicu Masó és el director de l’espectacle on el protagonista és Gilles; aquest és víctima d'un misteriós accident, el qual li provoca la pèrdua de la memòria. Després de passar una temporada a l'hospital, torna a casa amb la seva dona, Lisa. Qui és ell? I qui és Lisa? Com era abans la seva vida de parella? A partir del que ella li explica, Gilles intenta reconstruir la seva pròpia vida. Però, i si Lisa està mentint?

Lluita per l’amor

‘Lola’ és la nova pel·lícula del Brillante Mendoza

La consecució del premi com a millor director a Cannes'09 per Kinatay va permetre a Brillante Mendoza tirar endavant el rodatge d'aquesta ficció cuasi-documental ‘Lola’, que ens mostra la resistència i força de voluntat inesquinçable d'unes dones en la missió d'ajudar qui més s'estimen: els seus néts. 

‘Lola’ és una pel·lícula amb una durada de 110min i guionada per Linda Casimiro; sura pels carrers de Malabon entre la pena i la pèrdua, entre el plor i la pluja, mentre seguim rere la càmera l'acció que s'esdevé de manera naturalitat, sense ser provocada.

L’Havana al Barri Gòtic

El grup ‘Habana con Kola’ demostra el seu talent cubà al Harlem

El projecte de fusió cubana, Habana con Kola, actua demà a la nit al club jazz Harlem, situat al Barri Gòtic. El cost de l’entrada és de 5,50 euros.

Dono Arango y Carlitos Lage van formar aquest grup transgressor el 2009. Habana con Kola integra amb creativament el pop-rock i el funk més autèntic de Cuba, passant por chachacha, el danzón i la rumba catalana.

El club jazz Harlem segueix amb els seus concerts el diumenge amb el Festival Barnasants. El protagonista de l’actuació serà Javier Bergia, músic cantautor espanyol.

La revolució de Hair

El musical de rock simbolitza l’època hippie

Hair és el nou musical que es va estrenar el 17 de desembre al Teatre Apolo. El preu de l’entrada va dels 41 als 65 euros (dc. dj. 21h dv. 22h ds. i dg. 18.30 i 22.30h).

L’espectacle musical, dirigit per Daniel Anglès, gira entorn d’un grup de joves hippies de Nova York de mitjans dels anys 60. Aquests, cansats de les imposicions i de la realitat monòtona, reaccionen en busca de la llibertat i la defensa del pacifisme.

Hair va ser una obra pionera dins el seu gènere i la seva estrena a l'off-Broadway de Nova York va suposar tota una revolució. El musical va trencar amb els esquemes establerts convertint-se en el primer espectacle de rock i en tot un símbol del moviment Flower Power, que proclamava valors com la pau, l'amor i la llibertat.

Wimoweh, concert en família

Concert on els menuts descobreixen el instrument de la veu

El cicle Concerts en família 2010-2011, segueix el seu curs i ara presenta l’obra Wimoweh a l’Auditori de Barcelona. El concert és el dia 13 de març (12.30h). Wimoweh té l’objectiu que tant pares com infants gaudeixin de la màgia de la música. L’espectacle presentarà dotze cantants que interpretaran cants africans, gregorians, òpera, rap, cançons populars... Amb aquest conjunt de músiques ben diferenciades, els nens i nenes podran descobrir com ens expressem arreu del món, amb un instrument que tenim incorporat al cos: la veu.

Wimoweh, a més, ofereix un taller previ al concert a l’Esmuc que tindrà lloc el dia 27 de febrer (11h, 12h, i 13h,). L’entrada té un cost de 7 euros. L’objectiu es preparar amb les famílies l'audició del concert i, posteriorment en el mateix dia del concert, tots aquells que vulguin es podran trobar personalment amb els músics per compartir les experiències viscudes.

Culpables amb excuses

Truca un inspector és una obra de teatre que crea dubte fins al final

L’inspector Goole és l’encarregat, juntament amb el públic, de descobrir els culpables de l’obra de teatre dirigida per Josep Maria Pou: ‘Truca un inspector’. L’obra, escrita per J. B. Priestley, es va estrenar el 4 de febrer i fins el 27 de març es podrà veure al Teatre Goya (dt. a dv. 21h ds. 18.30 i 21.30h dg. 18.30h). El preu de l’entrada és de 23-29 euros.

Tot comença amb l’advertiment de l’'inspector Goole que afirma que s'acaba de suïcidar una noia, després d'haver ingerit tot un seguit de substàncies letals. Mitjançant un interrogatori subtil però incisiu, tota la família queda al descobert. En aquest ambient de culpabilitat, tots s'excusen, avergonyits dels seus actes, i assenyalen amb el dit la persona que tenen al costat. Josep Maria Pou ha volgut mantenir el dubte i la sorpresa dels espectadors fins al final de l’obra.

El rei Jorge VI ‘s’asseu’ al tron de Hollywood

El discurso del rey ha estat la gran triomfadora dels la nit dels Oscar

La pel·lícula ‘El discurso del rey’ ha estat la guanyadora de la 83º edició dels Oscar. Tots els cinemes de Barcelona ofereixen el film dirigit per Tom Hooper.

‘El discurso del rey’ va passar per la majestuosa astora vermella de Hollywood i es va endur quatre Oscar en categories principals: a la millor pel·lícula, al millor director, al millor guió original i al millor actor protagonista, Colin Firth.

‘El discurso del rey’ és una obra que narra la història de com Jorge VI de Inglaterra va haver d’enfrontar-se a la seva tara física, la seva tartamudesa, per poder ser rei d’una nova era: la de la radio.

Pop-rock indie a la Razz

Love of Lesbian actua tres nits seguides a la sala Razzmatazz

El grup espanyol, Love of Lesbian finalitza la seva gira aquest mes de febrer a la sala de Razzmatazz. Ahir van fer el seu primer concert aconseguint un cop més, omplir la gran sala de Razz. Tant avui com demà a la nit (24 i 25 de febrer a les 20h), el grup actuarà de nou oferint el seu estil de música pop-rock indie. El cost de l’entrada és de 20 euros.

Actiu des de l’any 1997, Love of Lesbian és un grup de música format per cinc membres i radicat a Barcelona. Després de gravar tres discos amb anglès, van decidir cantar amb castellà, llengua amb la que han presentat els seus últims discos. Santi Balmes, líder del grup, va considerar els inicis amb anglès com un ‘error’ i va explicar el canvi com una manera d’autoafirmació. La publicació del primer disc amb castellà l’any 2005, Maniobras de escapismo, va ser una publicació que va permetre al grup començar a consolidar-se com a una de les principals bandes indies amb castellà.

A part dels set discos que ha publicat el grup, Love of Lesbian va ser seleccionat per la Televisió Autonòmica Catalana, amb el recolzament de El Terrat, per fer la banda sonora del programa de tertúlia Divendres, conduit per Xavier Coral i Espartac Peran.

Realitat en imatges parisenques

La fotògrafa catalana Anna Margarida exposa ‘Escaparates’ a la Galeria Senda

Els aparadors de locals comercials parisencs, tancats o en procés de remodelació, han estat l’objecte de treball de la fotògrafa Anna Malagrida durant els últims anys. L’artista catalana mostra el seu treball a la Galeria Senda (carrer Consell de Cent 337), del 19 de gener fins al 19 de març (dg i dl tancat). És una exposició oberta a tothom i l’entrada és gratuïta.

Anna Malagrida presenta la seva exposició mitjançant imatges i un vídeo. Per una banda, mostra fotografies de finestres opaques de comerços de París tancats. Aquestes, cobertes amb pintura blanca a cop de brotxa, i que acaben reflectint els edificis del voltant, conviden a reflexionar sobre la fugacitat de la vida urbana, en constant transformació. Aquesta sèrie de fotografies van acompanyades pel vídeo El limpiador de cristales (2020), que mostra una finestra des de l’interior d’una galeria d’art, en la que podem veure un netejador de vidres que treballa al carrer. Gràcies a aquest vídeo, tenim l’oportunitat de conèixer la visió contrària del que podem veure amb les fotografies, ja que aquestes últimes mostres el que ocórrer a l’exterior i el vídeo ho fa des de l’interior.